Fun Palace

Passatges bcn

Projecte: Fun Palace
Autor: Cedric Price
Localització: Stratford East, London, England
Any: 1961, no construït.

Al 1961 Cedric Price (1934-2003) va dissenyar, al costat de la directora de teatre Joan Littlewood, el Fun Palace. Aquest cèlebre projecte resumeix gran part del pensament de Price sobre l'arquitectura. Sempre amb la idea d'arquitectura indeterminada, va ser concebut com un “laboratori d'entreteniment” en el qual es celebraven diferents activitats instructiu-recreatives. L'arquitectura de Cedric Price es basa en el desenvolupament d'un marc detallat del que s'obtenen conseqüències immediates i conseqüències futures. De les conseqüències immediates es deriva com a resultat una arquitectura inestable i oberta, que poc té a veure amb la idea generalitzada i més tradicional. Així doncs, el projecte consisteix en una relació de sistemes que es relacionen molt directament (i recíprocament), amb la participació dels agents actius. Es preveu i es fomenta un creixement (o decreixement) i un desenvolupament posterior, com a conseqüència de les activitats a desenvolupar.

Per fer realitat totes aquestes idees, l'edifici consistia en una gran estructura portant fixa, composta per grans voltes i estructures espacials disposades en uns pocs pòrtics. Entre aquests pòrtics es disposaven els altres elements constructius, que feien possible la inestabilitat programàtica, mobilitat i flexibilitat d'aquesta arquitectura. Rampes mòbils disposades als diferents nivells; sostres , parets i sòls intercanviables s'entrellaçaven en l'espai delimitat per l'estructura oberta. Per dur a terme la variacions espacials, es va pensar en una grua pont; accions de variació que anirien acompanyades d'una escenografia realitzada mitjançant instal·lacions de murs vapor estàtic, efectes òptics, cortines d'aire càlid, boira i diverses mampares suspeses horitzontal i verticalment. Pantalles interactives, contenidors o un auditori suspesos eren uns altres dels molts elements dissenyats per a la participació de les persones dins l'edifici. Tota aquesta amalgama d'ús democràtic tenia la seva data de caducitat, ja que cada element estava pensat que tingués la seva pròpia durada limitada, almenys deu anys en conjunt, podent algun dels elements tenir una vida molt menor.

En aquest projecte podem entrellucar, a més, la idea d'arquitectura amb una estreta relació interdisciplinària, tan d'actualitat, ja que el projecte es va realitzar en col·laboració amb diversos artistes, científics, psicòlegs o polítics com Gordon Pask o Joan Littlewood.

Lamentablement va ser un projecte incomprès i al 1974 la seva proposta va ser rebutjada per última vegada.