Tradicions autòctones

Ángel Martín, estudiant Etsav

Encara en peu i en ús constant, els ponts de fusta construïts en la regió de Xina ara ja fa quasi 1000 anys demostren la verdadera habilitat dels primers mestres constructors. 

Els ponts, suspesos entre vessants d’exuberant vegetació i construïts a partir de la fusta dels arbres dels voltants, segueixen sent una part totalment funcional de la vida de les persones de les províncies de Fuijan i Zhejiang al llarg de la costa sud-est de Xina. 

Inclosos en la llista Nacional de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, es construeixen totalment a mà utilitzant tècniques de trenat i la creació de juntes de caixa i metxa. Dels 100 ponts de fusta 19 d’ells es troben all comtat Shouning de la província de Fuijan, incloent els ponts Luanfeng i Yangmeizhou al poble de Xiadang, construïts en la època de la dinastia Ming 1368-1644. 

El pont Qiancheng, en el poble Tangkou, en Fuzhou, també en la província de Fuijan és encara més antic, ja que fou construït durant la dinastia Song del Sur, que va durar des de l’any 1127 fins al 1279. D’uns impressionants 62,7 metres de llarg i 4,9 metres de ample, ha sigut reconstruït varies vegades, però segueix sent una imatge icònica dels antics mètodes de construcció xineses. 

La construcció dels ponts està a càrrec d’una mà d’obra qualificada, amb un Mestre fuster que dirigeix la fusteria i un equip de treballadors. Els coneixements constructius passen de generació a generació, de mestres a aprenents o a familiars dins d’un mateix clan seguint estrictes procediments i utilitzant les eines tradicionals xineses tals com a regles Lu Ban, cavallets, destrals i cisells. Els mestres fusters dissenyen els ponts amb una gama d’arcs en funció del paisatge immediat, mentre que l’amplada de pas pot variar i ser de diferents estils, depenent del ús del pont. 

Per construir el suport del arc s’utilitza el sistema de trenat com es veu a les fotografies, les primeres tres files de troncs formen un sistema de recolzament, i una capa superior formada per cinc files més curtes de fusta uneix i relliga la part inferior amb la part superior del arc. Tota aquesta fusta que relliga el pont sencer es col·loca en les unions entre els extrems de manera que tot el pont es converteix en un conjunt sòlid. 

Aquests clans juguen un paper molt important en la construcció, el manteniment i la protecció dels ponts, i aquests ponts a la vegada juguen un paper molt important en la societat de les àrees on han sigut construïts, proporcionant llocs de trobada pels residents, espais de culte i fins i tot d’oci. 

Ambdós ponts, Luanfeng i Yangmeizhou, s’han enumerat com una de les relíquies culturals claus de l’estat Xinés, mentre que la pàgina web de la UNESCO ha publicat que els mètodes tradicionals per a la seva construcció dels ponts de la costa sud-est de Xina, han disminuït en els últims anys degut a la ràpida urbanització del país.