Ville-Port I

Passatges bcn

Projecte: Port Saint-Nazaire
Autor: Manuel de Solà-Morales
Localizació: Saint-Nazaire
Any: 1996-2002

Hi ha perifèries geogràfiques, les que han donat origen al terme; però també n’hi ha d’històriques, lloc on el temps i la memòria han anat deixant al marge del que és quotidià. L’inconscient urbà molt sovint dissimula les àrees que no vol reconèixer, per incòmodes, confuses, conflictives. I, no obstant això, pot tractar-se de zones centrals des del punt de vista topogràfic. Igual que hi ha “centres històrics”, llocs que la historia ha considerat com a centres, hi ha perifèries fetes per la història. 

La història ha fet del port de Saint-Nazaire, perifèria: una història de records marcats pel sofriment i la destrucció. Per l’esforç en refer la ciutat bombardejada i per la presència de la Base submarina que materialitza el record de l’ocupació i la tragèdia. També hi ha històries més recents de zonificació segregativa, de banalitat ben pensant mirant cap a la platja, de crisis industrial als legendaris “Chantiers Navals”, de replegament centrípet enfront la creixent dispersió suburbana. 

La voluntat de re-afrontar la perifèria portuària és sobretot, per part de la ciutat, un acte d’intel·ligència. És una afirmació de consciència del present i de superioritat sobre el passat. Una superioritat només feta de respecte i coneixement. Reconèixer la perifèria serà, al projecte, assumir la condició híbrida de l’espai portuari, la seva gran capacitat d’allotjament, les seves franquícies amplies tant com els seus horitzons. I establir amb el centre urbà una relació de distància controlada que mantingui les diferències i els buits com l’expressió principal de l’espai. 

Buits al terra i buits a l’espai. Buits també al seu ús. Expectativa de coses encara per arribar. Sordina als llocs protagonistes, dignitat ausent per la memòria (les emocions). 

L’evident tensió monument-ciutat, entre un artefacte de 900.000 m3 , i una ciutat continua i homogènia però construïda amb una densitat molt baixa, inverteix, no obstant això, els termes aparents del que és perifèric. La nova semàntica es troba al marge, i el teixit urbà semblaria només un suport tranquil·litzant de la misteriosa emergència a la vora de l’aigua industrial. 

És delicat intervenir en una tensió espacial i psicològica com aquesta. Encara més com a arquitecte estranger, sempre ben rebut però també sotmès a la perenne sospita d’insensibilitat local. 

El projecte per Saint-Nazaire “Ville-Port”, elaborat en successives fases de concurs i d’execució, des del 1994 al 1998, planteja un Sistema de noves referències al territori portuari, que permetin imbricar la ciutat i el port en una nova relació, més oberta, mixta i activa. Aquests referents son, immediatament, el buit (places, aparcament) al centre i la Base Submarina; la rampa d’accés a la coberta de la Base, amb els seus edificis incorporats (hipermercat, habitatges); “l’atri porturari” creat dins la Base (vestíbul de sales d’exposicions, cinemes i restaurants). I a la distancia, envoltant aquest àmbit que marca la Base, les torres (noves i existents) sobre el port, i el reforç de les avingudes que l’abracen fonent tota l’àrea en una estructura laxa i poderosa. Una estructura de relacions visuals i funcionals, que marca efectivament un territori perifèric, mantenint plenament la vida de les seves indústries (sitges, frigorífics, arsenals, llotges i amarris de pesca) a la qual es barregen algunes, no moltes, funcions regionals i ciutadanes d’oci, cultura i comerç 

La doble penetració de la fortificació militar, feta accessible a les seves plataformes de coberta i en els seus alvèols al nivell de l'aigua, son traces que, pel seu llarg abast, enllacen la ciutat central amb l’horitzó obert del port i de l’estuari. Les referències circumdants, encara que llunyanes, de les sitges i edificacions en alçada, emfatitzen la magnitud dels buits intermedis i estableix l'escala i la nova condició perifèrica intensiva d'aquest territori.