dilluns, 21 d’abril del 2014

Ascensió al Castell

©Joan Massagué
©Joan Massagué
Passatges bcn
Projecte: Restauració Castelgrande
Localizació: Bellinzona (Suïssa)
Any: 1a part 1981-1991 2a part 1992-2000

Preservar = transformar, sense interrompre el procés, en una continuïtat contemporània.
Castelgrande a Bellinzona (Ticino-Suïssa), el projecte de restauració per l’arquitecte Aurelio Galfetti, acabat al 2000, representa un complex treball de construcció del paisatge Bellinzonese. Aquí el Castell pren un paper fonamental, testimoni de la historia de la ciutat des del Neolític fins el segle XIX i donant al conjunt construït una particular bellesa que ve donada per l’estratificació en el temps.

El llenguatge de l’arquitectura adoptada a Castelgrande per Galfetti, fusiona la modernitat amb la restauració d’una manera única. De fet, el mateix Galfetti postula que la transformació és una condició necessària e indispensable en la feina de la vida arquitectònica, on la restauració, que representa la reconstrucció del passat, no és trivial però ha de ser amb projecció cap al futur. I afegeix: “ L’única restauració possible és la que permet a l’edifici morir en pau… per mi significa la preservació de la restauració i l’actualització. L’acte de descobrir i posar en valor els factors expressius i particulars d’un edifici. D’aquesta manera, la restauració significa establir connexions, vincles entre una forma existent i la seva historia, per una banda, i el contingut indispensable d’avui en dia, requerit pels nous usos, per l’altre.”
En la relació entre antic i contemporani, els inevitables conflictes fan que sigui possible la comparació directa entre la història i el present, sense subordinar aquest últim als suposats valors del seu passat.

El nou significat de Galfetti, reconegut al projecte de Castelgrande, és una gran estructura d’espais públics amb dimensió territorial, un parc urbà al centre de la ciutat, que al mateix temps revela la seva història. Posa gran atenció al paisatge, també clarament evident a través de la recuperació dels vinyers, que fan del Castell un lloc terrenal de plaer del paisatge-mirador. Les dues torres, amb la seva dimensió urbana, el blanc i el negre, mitjançant un intel·ligent joc d’escales i recorreguts, condueix als visitants al cim per poder admirar tota la plana del Magadino, com també, les muntanyes que l’envolten. Una fusió perfecta entre historia, memòria, projecte, paisatge, futur… una atmosfera única en el camí als Alps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada