Passatges bcn
Projecte: Restauració Castelgrande
Autor: Aurelio Galfetti
Localizació: Bellinzona (Suïssa)
Any: 1a part 1981-1991 2a part 1992-2000
Preservar = transformar, sense interrompre el procés, en una continuïtat contemporània.
Castelgrande a Bellinzona (Ticino-Suïssa), el projecte de
restauració per l’arquitecte Aurelio Galfetti, acabat al 2000, representa un
complex treball de construcció del paisatge Bellinzonese. Aquí el Castell pren
un paper fonamental, testimoni de la historia de la ciutat des del Neolític
fins el segle XIX i donant al conjunt construït una particular bellesa que ve
donada per l’estratificació en el temps.
El llenguatge de l’arquitectura adoptada a Castelgrande per
Galfetti, fusiona la modernitat amb la restauració d’una manera única. De fet,
el mateix Galfetti postula que la transformació és una condició necessària e
indispensable en la feina de la vida arquitectònica, on la restauració, que
representa la reconstrucció del passat, no és trivial però ha de ser amb projecció
cap al futur. I afegeix: “ L’única restauració possible és la que permet a l’edifici
morir en pau… per mi significa la preservació de la restauració i l’actualització.
L’acte de descobrir i posar en valor els factors expressius i particulars d’un
edifici. D’aquesta manera, la restauració significa establir connexions,
vincles entre una forma existent i la seva historia, per una banda, i el contingut
indispensable d’avui en dia, requerit pels nous usos, per l’altre.”
En la relació entre antic i contemporani, els inevitables
conflictes fan que sigui possible la comparació directa entre la història i
el present, sense subordinar aquest últim als suposats valors del seu passat.
El nou significat de Galfetti, reconegut al projecte de
Castelgrande, és una gran estructura d’espais públics amb dimensió territorial,
un parc urbà al centre de la ciutat, que al mateix temps revela la seva història.
Posa gran atenció al paisatge, també clarament evident a través de la
recuperació dels vinyers, que fan del Castell un lloc terrenal de plaer del
paisatge-mirador. Les dues torres, amb la seva dimensió urbana, el blanc i el
negre, mitjançant un intel·ligent joc d’escales i recorreguts, condueix als
visitants al cim per poder admirar tota la plana del Magadino, com també, les
muntanyes que l’envolten. Una fusió perfecta entre historia, memòria, projecte,
paisatge, futur… una atmosfera única en el camí als Alps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada