dilluns, 31 de març de 2014

Passatges llegibles




Passatges bcn

El disseny de senyalística té com a finalitat regular les relacions entre els usuaris i els espais. El teòric del disseny Joan Costa defineix la senyalística com "la part de la ciència de la comunicació visual que estudia les relacions funcionals entre els signes d'orientació en els espais i els comportaments dels individus". L'objectiu principal de la senyalística és informar i orientar de forma clara als usuaris i facilitar la identificació de llocs, itineraris, normes de conducta i serveis que formen part dels espais transitables.

diumenge, 30 de març de 2014

Materialització del fruiment


Passatges bcn
Projecte: Banys públics
Autor: Aurelio Galfetti
Localització: Bellinzona (Suïssa)
Any: 1968-1970

“El recorregut d’accés als banys públics es materialitza en una estructura de formigó armat, la qual construeix el paisatge i organitza el territori. Materialitzar un recorregut o, simplement, construir un recorregut a 6 metres sobre el nivell que va de la ciutat al riu, creuant el buit de la vall del Ticino, encara buit de construccions, significa posar en relació l’espai públic dels banys, amb la plana, el turó de Castelgrande, la ciutat, la muntanya, el cel.
Tots els aspectes funcionals, organitzatius i de gestió han estat resolts subordinant-los a una visió espacial, la de unir la ciutat al riu travessant un gran buit amb una passarel·la de vianants, una estructura que proporciona a aquesta expansió de la ciutat un caràcter de ciutat oberta, projectada al paisatge, preparada per acollir noves activitats. 
El formigó armat de la passarel·la expressa aquesta dimensió urbana, l’estructura metàl·lica de sota articula les diverses funcions, el verd del prat, amb les piscines d’aigua, segueix sent el prat que era, però esdevé espai públic obert.”  
Per Aurelio Galfetti

El projecte de Galfetti és una fórmula que ofereix 40.000 m² de gespa per 40.000 habitants i connecta la ciutat situada a la vora del riu Ticino a través de l'espai públic dels banys. 
El lloc es converteix en un espai per a les persones i, en aquest cas, pel lleure i fruiment. 
Concentra la idea de moviment i d'estructuració de l'espai en un sol gest, on la passarel·la esdevé l'eix principal del projecte, incorporant a sota tots els element servidors com ara els vestuaris i els edificis annexos, deixant la cota 0 oberta al paisatge.
Aquesta obra ofereix la primera manifestació concreta de l'arquitectura "territorial" que va caracteritzar a finals dels seixanta fins els últims dies l'arquitectura del Ticino.

divendres, 28 de març de 2014

-Metròpolis-

Construcció dels decorats-maqueta de la pel·lícula
Dibuix de Fritz Lang sobre una possible escena



Passatges bcn

El cinema i la literatura estan plens de visions futuristes del nostre món, unes més apocalíptiques que d'altres. Són molts els cineastes i escriptors que han imaginat i plasmat a les seves obres hipotètiques ciutats i societats del futur. 

Aquesta fotografia mostra la construcció dels decorats-maqueta de la pel·lícula Metròpolis de Fritz Lang (1927). On, prèviament, va dibuixar moltes escenes de la pel·lícula com la que apareix a aquest dibuix.
Metròpolis és una ciutat estratificada dominada pels gratacels, la seva arquitectura recorda els grans edificis de l'època com el Chrysler, l'Empire Estate o moltes de les propostes presentades al concurs del Chicago Tribune.
Entre els edificis creuen avingudes densament ocupades pel tràfic i línies de tren aèries que semblen moure's a través d'una altra estructura superior, totalment independent de la realitat edificada. 

No se sap si tot això és present o futur, l'experiència ens diu que és necessari fer-se les preguntes idònies per trobar les respostes que ajudaran al bon funcionament de les ciutats.

dimarts, 25 de març de 2014

Habitar el buit II - entre el carrer i la plaça

Estat original

Passatges bcn
Projecte: Biblioteca, casal d’avis i jardí interior d’illa
Autors: RCR Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta) 
Localització: Barri Sant Antoni, Barcelona 
Any: 2007 

D’ençà que es concep l'eixample de Barcelona com una oportunitat per organitzar i reactivar la ciutat, els centres d’illes es pensen, llavors, com a nodes de convergència d'activitats. 
L'encàrrec forma part del pla de l'Ajuntament de Barcelona en el qual es proposa la construcció d'un solar vacant i la recuperació del seu pati d’illa, conservant l'essència d'una antiga fàbrica de caramels. El projecte busca establir una comunicació física i visual entre el carrer i el nou espai interior enjardinat. 

Va ser el 4 de novembre de 2007 quan va obrir les portes la Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver. Delimitada pel carrer de Manso, la ronda de Sant Pau i els carrers del Parlament i Borrell, és un equipament cultural i de proximitat per als veïns del barri i del districte de l'Eixample. Entre el carrer i la plaça, la biblioteca és un mirador urbà cap a l'Eixample. La biblioteca es configura com una porta d'accés, les dimensions de la qual reflecteixen la seva escala urbana, situant les sales de lectura en caixes ingràvides subjectes per dos cossos laterals adossats a les mitgeres confrontants. No obstant això, l'aparició d'un buit en planta baixa insinua quelcom interessant. 

Des del punt de vista social i arquitectònic, la biblioteca treballa en sinergia amb el casal d'avis i amb els jocs per a nens del pati d'illa. Un programa variat per dinamitzar tot un conjunt urbà. El casal d'avis, per la seva banda, és una peça horitzontal i serpentejant que absorbeix els retranquejos del pati, creant un sòcol continu de vidre i lames d'acer que allibera la màxima quantitat de superfície en el seu centre. A les crugies de major profunditat, la planta se separa de les mitgeres conformant patis anglesos, que donen llum als espais del soterrani. La superfície lliure obtinguda es destina a zones d'estada, passejos i jocs infantils, creant un àrea de relació on tothom és benvingut.

dilluns, 24 de març de 2014

Habitar el buit I

Passatges bcn

No és cap novetat que les diferències entre el que va ser el Pla Cerdà original (1859) i la manera en què finalment es va urbanitzar la ciutat van ser més que notables. De fet, per més que ara els barcelonins estiguem orgullosos del nostre Eixample ortogonal i no ens imaginem la ciutat possible amb cap altra trama, la veritat és que Cerdà no va despertar massa simpaties entre els barcelonins de l’època, i encara menys entre les classes burgeses.

Una de les seves idees era deixar lliures d’edificacions les zones centrals de les illes, per posar-hi jardins, generalment en forma de “passatges” entre dues barres paral·leles d’habitatges. No cal dir que els interiors d’illa es van anar omplint d’edificacions, sovint tallers o petites indústries familiars, i finalment es van acabar unint els dos laterals construïts, tancant les illes completament.
I així, de forma molt resumida, podem dir que va néixer un altre paisatge típic de Barcelona: el que veiem a l’Eixample des de les finestres que miren cap al pati d’illa.

Si avui Ildefons Cerdà obrís els ulls es mostraria més optimista i satisfet. De forma progressiva la ciutat recupera el seu plantejament urbanístic inicial i dota les illes de l’Eixample de zones enjardinades on la ciutadania pot gaudir del sol i la natura.
Des de 1987, Barcelona ha guanyat 45 patis interiors d’illa, el que ha permès que l’Eixample –un dels districtes més densos de la ciutat– compti amb nous espais verds que permeten incrementar la qualitat de vida dels barcelonins. L’objectiu de l’Ajuntament –i que gairebé ja s’ha complert– és que una de cada sis illes tingui un interior recuperat, el que significa que els veïns disposin d’un espai verd a menys de dos-cents metres de casa.

Ens molts casos, transcendeix del verd per convertir-se en un punt de trobada pels veïns del barri, un lloc on es fomenta la convivència i on s’organitzen activitats que es complementen al llarg del dia i l'època de l'any.

dissabte, 22 de març de 2014

La Era de la máquina


Passatges bcn

Proyecto: Fábrica Van Nelle
Autores: Johannes Andreas Brinckmann y Leender T. Cornelius van der Viugt 
Localización: Rotterdam 
Año: 1925-1931 

La arquitectura holandesa de los años veinte y treinta constituye un capítulo excepcional en la construcción del Movimiento Moderno, el cual se basaba, de manera radical, en el abandono de toda pretensión artística en aras de una arquitectura que fuera absolutamente objetiva y transparente a las necesidades sociales. 
La fábrica Van Nelle es una de esas obras imprescindibles para explicar la arquitectura del siglo XX en la que el lenguaje arquitectónico se ajusta rigurosamente al programa y a las funciones que en su interior se desarrollan, con un tratamiento de los materiales que nos habla de la funcionalidad y de las relaciones de producción. En el edificio predomina la radical funcionalidad de los volúmenes y pasarelas, las plantas totalmente libres con alturas variables según el tipo de proceso productivo, las fachadas drásticas y repetitivamente transparentes. 

Situada en la periferia de Rotterdam, en un terreno junto al barrio obrero de Spangen, y flanqueado por un canal navegable a través del cual se transportaban hasta la fábrica, el tabaco, el café, y el té. Llegaban al puerto procedentes de las colonias holandesas, en las Indias y América, para proceder a su posterior proceso de refinación y envasado. 

El conjunto de edificios consiste en un bloque de oficinas en curva y otros dos volúmenes que albergan la "fábrica descendente" (ocho niveles para la sección de tabaco, coronado por un salón de té circular y una sala de recepción. Cinco niveles de doble altura para la sección del café y tres niveles para el departamento de té). 
Los diferentes edificios y niveles están cosidos por las piezas más características de la fábrica, unos puentes acristalados que cruzan diagonalmente la calle y conectan con los edificios de expedición y almacenaje, con los talleres construidos en forma de L o con los garajes del edificio. Mediante cintas transportadoras instaladas en el interior de los puentes, algunos de los cuales eran originalmente movibles, se transportan las materias primas al inicio de la siguiente fase de su procesamiento. 
También se tuvo en consideración la mejora de los aspectos sociales, el “elemento humano”, del trabajo en una fábrica. La fábrica fue diseñada con la premisa de que un ambiente de trabajo moderno, transparente y saludable, en un entorno verde, sería beneficioso tanto para la producción como para el bienestar de los trabajadores. 

Desde el exterior del edificio es monumental, pero por dentro es moderno e innovador. Todo el complejo tiene un gran valor histórico-social como un edificio en el que las condiciones de trabajo eran de importancia primordial. Esto se expresa en detalles como el ajuste ventanas, la vista ininterrumpida que ofrecen de los alrededores, vestuarios con duchas y aseos, instalaciones deportivas, un jardín, un comedor y una biblioteca. Este enfoque humano en la vida laboral fue una respuesta a la embestida de la industrialización. 

A mediados del año 2000 comenzó la renovación para convertirse en un contenedor de empresas en el ámbito de la comunicación y el diseño “Nelle Design Factory”
Wessel De Jonge fue el encargado del nuevo proyecto, una autoridad en la restauración de edificios modernistas.

dissabte, 15 de març de 2014

Atravesando el Atrio


Passatges bcn
Proyecto: Hotel Mandarin Oriental
Autores: Carlos Ferrater y Juan Trias de Bes + Patricia Urquiola
Localización: Barcelona 
Año: 2009-2010 

El hotel Mandarín, situado en el Paseo de Gracia de Barcelona, no necesita un gran cartel como reclamo, su espectacular entrada trasciende de lo arquitectónico y nos invita a pasar para descubrir qué esconde en su interior. 

La intervención efectuada sobre la antigua sede del Banco Hispano Americano, uno de los motores de la economía de posguerra española, parte de una reflexión de carácter urbano, intentar desdibujar los límites entre interior y exterior. Para ello, se propone la prolongación del Paseo a través de un itinerario arquitectónico que “introduce” el espacio público dentro del edificio. Se trata de ofrecer al visitante una experiencia arquitectónica a través de una concatenación de espacios, donde la ciudad se adentra en el edificio de manera real y metafórica, eliminando la barrera de la fachada que pasa a ser un espacio intermedio. A través de esa portada tripartita se deja en evidencia una rampa que invita a adentrarse en su interior, como un imán que atrae al huésped hacia las profundidades del hotel. 

La llegada al lobby no es inmediata ya que existe un momento de suspense que despierta la curiosidad del público y le hace sospechar que accede a un escenario inusual que se irá transformando a su paso. Gracias a este acceso, la hospitalidad oriental de la firma recibe al viajero en un gesto acogedor que lo conduce de forma elegante hacia los espacios comunes del hotel. Sin puertas, sin escaleras, ni otros obstáculos que incomoden la llegada. Los arquitectos eliminaron la antigua escalera imperial y la convirtieron en una pasarela ascendente de estructura metálica y cubierta de una majestuosa alfombra que atraviesa el atrio bañado de luz natural. 
El paso debía ser, ante todo, silencioso y sobre piezas únicas, como si de obras de arte se tratase. La luz cenital y el blanco puro de las paredes del atrio desconciertan debido al contraste abrupto entre la fachada en claroscuro del antiguo Banco y la luminosidad del espacio diáfano, que se abre al paso del viandante en cuanto pisa la rampa de entrada. El recorrido parte del piso inferior y concluye en la planta mezzanina, en un lobby de reducidas dimensiones que permite el desembarque en una posición del edificio más centrada para resolver las circulaciones interiores.

dimecres, 12 de març de 2014

Slussen y el efecto "spaguetti bowl"

AYER
Año 1922

HOY
Año 1931. Masterplan Slussen
Año 1932. En construcción
15.10.1935 Inauguración
15.10.1935 Inauguración
Año 1935. Vista aérea
¿MAÑANA?

Passatges bcn
La última imagen data del 1935 y no difiere mucho de la actualidad.
Slussen "la esclusa", en Estocolmo (Suecia), es uno de esos lugares de alta intensidad que pide a gritos una remodelación. Cruzar peatonalmente este nudo, incluyendo sus 24 puentes, se convierte en una aventura.

Ubicado entre el Lago Mälaren y el Mar Báltico, cerca de las represas que regulan la diferencia de agua entre ambos, concentra avenidas, redes de bus, metro, tren e incluso de barcos, siendo una pieza clave del funcionamiento de la ciudad, en un lugar privilegiado frente al mar. 
Pero por otro lado, es una mole de hormigón de la cual los habitantes de la ciudad se sienten avergonzados y, tras una consulta ciudadana, se decidió que debía ser repensado
En este contexto, la ciudad llama a un concurso de ideas, donde los más famosos despachos del mundo han expuesto sus propuestas. 

Las ciudades son el resultado de diferentes ciclos, donde se debe aceptar que lo que prima no es la perpetuación en el tiempo sino sus transformaciones constantes para favorecer un desarrollo sostenible.
La cultura de la congestión urbana debe ceder en base a un concepto de "ciudad fácil" y hacer que sus infraestructuras estén al servicio de la sociedad y no al revés.