Frontera entre l'espai profà i el sagrat

Passatges bcn

Un torii és un arc situat davant d'un temple xintoista al Japó per assenyalar-ne l'entrada. Molt més que un pòrtic, un espai sagrat de pas on trobar el refugi espiritual.

Antigament el torii era d'ús habitual en altres construccions i indrets, però amb el temps es va anar limitant als santuaris xintoistes, als mausoleus imperials i a determinades tombes. Aquest element arquitectònic simbolitza el límit del món terrenal amb el món espiritual, i se suposa que impedeix l'entrada del mal i d'elements contaminants al santuari. No es coneix exactament quin és el seu origen, tot i que segurament prové del continent. Tampoc està clar el significat del seu nom, ja que torii s’escriu amb els caràcters 鳥 tori, literalment “ocell”, i 居, literalment “residència” o “lloc”, potser degut a que en un principi van ser dissenyats perquè hi descansessin els ocells, sovint representats com a missatgers dels déus. Altres hipòtesis assenyalen que podria provenir dels mots 通り入る tori-iru, literalment, “caminar i entrar”.

En el cas d'alguns santuaris, com és el de Fushimi Inari-Taisha de Kyoto, els devots erigeixen torii com a ofrenes per mostrar la seva devoció als Kami juntament amb aquelles persones que han tingut èxit als negocis, com a mostra de gratitud. Tant és així que, a vegades, amb la successió de molts torii es forma un llarguíssim túnel que condueix directament cap al lloc de culte. No sol ser present a la via pública, tot i així, en molts casos podem veure alguns torii lluny del seu santuari, erigits a un llarg camí d’aproximació al lloc sagrat. També es poden veure diversos torii a un carrer o avinguda, marcant el camí d’aproximació al temple, que, en alguns casos, pot estar a força distància. En són exemples els dels santuaris Meiji de Tòquio o els torii blancs del santuari d’Izumo-Taisha.

La seva construcció es fa a partir de diversos materials, i, tot i que normalment s’empra la fusta, també són comuns els de bronze, pedra i, més recentment, fins i tot formigó. Originalment, constaven únicament de dos pilars de fusta sense polir amb dues bigues transversals, una sobre l'altra, disposades en paral·lel. Posteriorment, es va començar a utilitzar fusta polida sense pintar, i més tard, per influència continental, es van començar a pintar de color vermell i la seva estructura va evolucionar. Així doncs, es poden identificar diversos tipus de torii segons l'època en què han estat construïts fins a arribar als vint estils arquitectònics diferents.