dilluns, 30 de desembre de 2013

Calça’t correctament i repassa pam a pam tota la ciutat, la tens als teus peus!

Il·lustració per Adrià Navarro
Passatges bcn

La Carretera de les aigües... o la balconada de la Serra de Collserola. 

Originariament aquest tram conduïa l’aigua i la distribuïa per les diferents zones de la ciutat. D’aquí li vé el nom i la regularitat d’un terreny amb pocs desnivells.
Avui dia és un espai corregut i concorregut per esportistes i per passejants amants de bones vistes i de l’olor de bosc. Un espai ideal per prendre perspectiva de tot plegat. 

*Vegetació: Predomina l’alizina, el roure i el pi blanc 
*Dimensió: 18 km d’extrem a extrem 
*Com arribar: Ferrocarrils parada Vallvidrera, accessos per carretera i camins des de Les Corts, Sarrià, Pedralbes, Sant Gervasi i Horta – Guinardó

diumenge, 22 de desembre de 2013

"La carte est la mémoire et l'anticipation de mon trajet"


Passatges bcn
Project: URBAN PROMENADES, a new way of discovering the city
Author: Sandrine Herbert, graduation project, in partnership with Hot City Luxembourg
Location: Luxembourg 
Year: 2008

A NEW WAY OF DISCOVERING THE CITY
Urban Promenades is a service that offers a new way to explore the city.
The aim of Urban Promenades is to get the city, its city-dwellers and visitors together within an open platform of communication. The service promotes the identity of the city.

Urban Promenades is based on an augmented signage, a recognisable sign in the street, which enables to access to information directly in the street. Every point of signage is a WiFi-tag, a chip containing digital information (related to the city cultural agenda - event, date, location). 
Thanks to the mobile phone the owner sees the information contained in the point of signage. Following the example of the augmented reality, the interface of Urban Promenades lets the information linked to the points of signage appear on the ground.
These points of convergence between digital city and tangible city are positioned strategically. They contain different information corresponding to the local environment.
• Augmented signage : the interface between the tangible city and the virtual city
• Urban Promenades augmented signages display local content about cultural activities and events happening nearby.

DO WE REALLY NEED A CARTOGRAPHICAL HYPER PRECISION WHEN DISCOVERING A NEW TERRITORY? 
The interface of Urban Promenades is based on a city map with a digital compass overlaid. 
Contrary to the GPS which constrains and limits to a unique route, the compass suggests a direction. It encourages the user to discover a new territory by navigating from one point of information to the other in a free way.

PUBLISH YOUR PROMENADES, SHARE YOUR MAP
The user can also save the information and comment on the map  at any time of the walk.
This digital logbook is immediately and automatically stored on the server of Urban Promenades. Consequently, it is shared and visible by any user of the service, either on  the mobile phone or the computer, before, while and after the visit to the city. 
So every person can mark the steps of their journey and enrich it with walks from other passers-by. The city map is progressively enriched thanks to the wanderings, discoveries and activities from visitors as well as citizens. 
Urban Promenades reveals a part of the social and cultural life of the city through this new use. This medium emphasises the traces of personal activities within a common territory.

"La carte est la mémoire et l'anticipation de mon trajet."
Jean-Loup Rivière Cartes et Figures de la Terre
(The map is the memory and the anticipation of my journey)

dissabte, 21 de desembre de 2013

Un pasaje SOBRE el Cerro


Passatges bcn
Proyecto: METRO CABLE
Arquitectos: Urban-Think Tank
Ubicación:  Caracas – Venezuela
Fecha:  2007-2010

Proyecto de planificación urbana llevado a cabo por Urban Think Tank. El Metrocable San Agustín es un sistema de transporte no convencional tipo teleférico que traslada vía aérea a través de 51 cabinas. Los funiculares que viajan por una guaya metálica a 3.5 kilómetros por hora proporcionan mayor movilidad, comodidad, seguridad y novedad a los habitantes.

El diseño de las cinco estaciones comparte componentes básicos en común; niveles de plataforma, rampas de acceso, patrones de circulación, materiales y elementes estructurales. Sin embargo, cada estación difiere en configuración y funciones adicionales. Las estaciones separadas incluyen funciones culturales, sociales y administrativas; reemplazo de viviendas con más viviendas, así como espacios públicos; un gimnasio, supermercado, y centro de cuidado diario; y un vínculo entre el sistema Metro Cable y el circuito de bus municipal.
Cerca de 15 mil personas transitan a diario por las 5 estaciones del sistema aéreo. En su primer año de funcionamiento un millón de pasajeros han sido movilizados gratuitamente; antes malgastaban tres cuartos de hora en transporte terrestre para salir del barrio. Ahora sólo tardan 9 minutos, no sin antes tener una vista 360° de su comunidad.

dimarts, 17 de desembre de 2013

Una esquerda, una fissura de llum

Anònim
Projecte: Escales la Granja, Toledo
Dimensions: 400 m²
Autors: Elías Torres i Jose Antonio Martínez Lapeña
Any: 2000

Els centres històrics de moltes ciutats afronten el problema de fer compatible el trànsit de vehicles i vianants. 
A Toledo, el primer gran pas donat per solucionar aquesta dificultat d'accés al casc històric de la ciutat ha estat construir un pàrquing per 400 vehicles al Passeig de Recaredo i una escala mecànica adjacent, que permet la connexió peatonal amb la part elevada de la ciutat. 

Les escales comencen el seu ascens després de passar per sota de les fonamentacions de la muralla medieval, les quals s'han conservat íntegrament. Aquest ingrés és la nova porta d'accés a la ciutat, una alternativa a les de Bisagra i Cambrón. 
Encastades a la muntanya, els sis trams d'escales formen una ziga-zaga que permet adaptarse a la topografia i evitar la sensació vertiginosa en veure els 36 metres de desnivell. 
La tonalitat ocre del formigó escollit ajuda a integrar la intervenció i formar part del nou horitzó Toledà, com una construcció medieval més. 

El mecanisme d'ascens es recolza en unes fonamentacions de formigó que es transformen en mur de contenció a un dels seus costats, embolicant als vianants per donar continuïtat al pendent del pujol. El sostre no segueix exactament la inclinació natural del terreny, ja que s'ha elevat lleugerament per donar la sensació d'acompanyar la pujada de les escales, des de les quals s'albira la Vega del Tajo i la nova part de Toledo. Aquesta obertura, observada des de la distància, es converteix en el gest més reconeixible d'aquesta obra: una bretxa, una fissura de llum, un doll de llum a la cara externa de la ciutat.

dilluns, 16 de desembre de 2013

A la porta petita hi ha la bona confitura

1. Ortofoto_Font.Google maps
2. Arcada P. des Vosges_font. Little Pieces of Light.Flickr
3. Porta Place des Vosges_font. elaboració propia
4. Façana Hotel Sully_font. elaboració pròpia
5. Hivernacle+ connexió_Font. Elaboració pròpia
Arnau Reventós, estudiant ETSAV

Quan el turista planeja la visita dels must see de París, sap que tard o d’hora anirà a la Place des Vosges, l’antiga place royale i primer referent d’ordenació urbana a Europa.
La sorpresa ve quan, passejant sota les arcades, descobreix una discreta porta. Dóna l’aparença d’un accés a una finca particular, però el fet que estigui oberta desperta la curiositat. Atravessant-la, s’arriba al jardí de l’Hôtel de Sully.
Mesme Gallet va fer-se construir aquest hôtel particulier al segle XVII, amb el desig exprés que el jardí tingués un accés directe a la Place Royale. El palauet, adquirit més tard pel Duc de Sully, va anar passant de mans fins arribar a propietat de l’Estat francès al 1944.
Com a patrimoni cultural, es va convertir en espai públic, fet que ens permet, a dia d’avui, gaudir d’aquest racó de París d’una manera que no apareix a les guies. París (França)  

diumenge, 15 de desembre de 2013

Passage entre dues vides

1. Chambre de la reine_font. Samdobrow.com
2. Porta Secreta_Font.Sugarpopblue.com
Arnau Reventós, estudiant ETSAV

Dins la Chambre de la Reine del Palau de Versailles hi trobem una petita obertura al costat del tocador de la reina. La porta, camuflada amb el mateix estampat que la paret, donava accés a l’apartament privat de la reina, i va esdevenir mundialment coneguda per haver estat la via d’escapament de Maria Antonieta durant l’assalt del poble francès el 6 d’octubre de 1789 al palau.
Aquest petit llindar, tan modest en ornamentació i dimensions, va ser el passatge entre la vida pública de representació i aparença, que tant avorria Maria Antonieta, i la vida de festes i excessos que va forjar el seu mite.

dissabte, 14 de desembre de 2013

La memòria activa II

Anònim
Projecte: La recuperació de l'antiga via fèrria Albísola-Liguria
Dimensions: 4.000 m²
Autors: 3S Studio i Voarino-Cairo Associati
Any: 2011

La recuperació d'un tram d'una via fèrria abandonada durant 40 anys per incorporar-la a l'espai d'ús públic conformant un espai amb una balconada sobre el mar, incloent un túnel per habilitar-lo com a suport o contenidor d'una galeria d'art, és un gran tema d'actualitat. Una voluntat encertada de recuperar espais per incorporar-los a l'ús ciutadà. 

El projecte d'aquest passeig per als vianants entre Albissola i Celle Ligure (Ligúria, Itàlia) és un exemple que val la pena destacar. És una obra respectuosa amb la preexistència, la petjada i la traça de la qual conserva, fundada en conceptes com la continuïtat per als vianants i turisme sostenible, que es lliura a l'espai de parcs públics de les ciutats que connecta. 
Balconada, mirador i galeria són els tres elements principals de la intervenció, tractats amb precisió gairebé quirúrgica i afegint el que és estrictament essencial per conformar els diferents espais. 

El projecte s'enfoca en el traçat natural de la ruta, en els miradors, en una nova passarel·la en voladiu feta d'acer cortén i fusta, i en la restauració del túnel ferroviari que funcionarà com un "contenidor" per a exposicions d'art amb visió de futur i unes instal·lacions artístiques. Els panells de revestiment d'acer cortén de la galeria no cobreixen completament la superfície sinó una sèrie de panells alternats que permeten veure l'estructura principal. 
La intervenció amb la seguretat del túnel i la col·locació de les llums i projectors d'imatge permeten una utilització flexible de l'espai. Aquest serà capaç de contenir les exposicions temporals i instal·lacions multimèdia . 

"Hem dissenyat aquest passeig urbà sense alterar la identitat de la zona que, per una estranya paradoxa, es va mantenir en un estat de semi-abandonament durant 40 anys 
El cost per metre quadrat va ser molt baix davant de les intervencions complexes (incloses les obres estructurals i la vora costanera) subjectes a fortes restriccions, en contraposició a un efecte final d'alta qualitat. 
Aquest és el resultat d'establir estratègies de disseny que sempre s'han centrat en el canvi real de condicions límit, l'activació dels virtuosos i la visió global."

dijous, 12 de desembre de 2013

La memòria activa I


Voleu saber com es recupera aquesta antiga via fèrria, abandonada durant 40 anys, per incorporar-la a l'espai d'ús públic?

dimecres, 11 de desembre de 2013

Vaya vaya, aquí sí hay playa

1. Paris_plages_Font.adequateineloquence.tumblr.com
2. Voie georges pompidou_Font. Google Maps
3. Voie Georges-Pompidou_Font. voyagediscount.fr
4. Paris-Plages_font.www.wallpaperdownloader.com
5. Beach-volley Hotel de Ville_font. Destinia.com
Arnau Reventós, estudiant ETSAV

En una acció, com a mínim, pintoresca, l’Ajuntament de París ha sabut resoldre l’eterna mancança de les ciutats sense mar amb la creació del projecte Paris-plages.
La Voie Georges Pompidou és una via rodada de dos carrils situada sobre el costat dret del Sena. Quasi a cota de riu, va ésser creada el 1966 amb la voluntat de proporcionar a la ciutat una via ràpida i sense interrupcions que travessés el dens centre històric. Actualment, la via és fonamental per a la distribució del trànsit del centre-ville.
La Mairie de París, en una jugada intel·ligent tenint en compte la situació privilegiada de la via, va decidir el 1995 tancar-la tots els dies festius per a ús recreatiu dels ciutadans.
Al 2002, exprimint aquesta idea al màxim, van crear el projecte Paris-plages, que consistia en tancar la via durant tot un mes d’estiu, i convertir-la en la platja a la que molts parisencs no poden anar.
L’èxit de la iniciativa, que va arribar a xifres màximes el 2007 amb 4 milions d’usuaris, ha anat evolucionant fins a comptar actualment amb una altra zona de platja a la Villette, una pista de beach volley davant l’Hôtel de Ville i una piscina flotant sobre el Sena.

divendres, 6 de desembre de 2013

Á-NI-MO

Passatges bcn

El mensaje escrito en la cara frontal del Funicular da una pista de lo que ha supuesto durante años esta diferencia de cota para los santanderinos. La palabra "ánimo" se encuentra grafiada en el mismo funicular, situado en el penúltimo tramo. El tramo de mayor desnivel donde el Funicular hace un corto recorrido de 72 metros - pero es la diferencia de altura entre el inicio y el final, 38 metros, que hicieron de éste un proyecto interesante - hay una inclinación de 32 grados.
El funicular une la calle Río de la Pila con el paseo del General Dávila, salvando la fuerte pendiente de la que consta la ladera sur de este vial, funciona sin necesidad de conductor, con horario de 6 de la mañana a 12 de la noche y tiene una capacidad para 20 personas.

La construcción de este nuevo medio de transporte forma parte de un proyecto presupuestado en 4 millones de euros que incluye la renovación urbana del Río de la Pila, de donde tiene uno de sus extremos el funicular, y el acondicionamiento del campo de fútbol de El Regimiento. Incluyó la renovación de las escaleras del Río de la Pila, la construcción de una rampa de acceso para minusválidos, como también la instalación de escaleras mecánicas que dan acceso a la estación inferior y el propio funicular con cuatro paradas: Río de la Pila, calle San Sebastián, Prado San Roque y campo de fútbol de El Regimiento, en el paseo de General Dávila. 

Su ejecución obligó a desalojar de sus viviendas a 15 familias que fueron reacomodadas y que vivían en varios edificios que fueron expropiados y derribados tras resolver algunos problemas de contaminación detectados.

Los datos satisfactorios de su uso, 500 viajes al día durante el primer mes, abalan la necesidad de este proyecto.